Autoevaluació

Personalment, crec que durant el derrer trimestre he fet moltes més coses que en el primer. A causa de que en el primer no vaig treure el meu millor resultat, durant aquest últim vaig decidir esforçar-me molt més.

Això també ho he pogut veure en el grup. Encara que encara ens costa una mica organitzar-mos i hi ha algunes vegades que treballem de forma més individual, hem sapigut treballar més que el trimestre passat. L’única queixa que podria tenir és que de servei n’em fet molt poc ja que vam poder trobar una entitat que s’adaptés als nostres horaris molt tard.

Laura Martínez

Autoavaluació trimestre

Aquest trimestre, en comparació al passat, crec que hi ha hagut una millora considerable per part de tots. Ens em implicat més amb el treball, em buscat més informació, em publicat més entrades, em tingut més entrevistes, i el més important: em trobat una entitat amb la que col·laborar. Encara no hem pogut fer el voluntariat ja que em trobat fa poc l’entitat però ara ja començarem a quedar més freqüentment i podrem realitzar els treballs que ens pertoquen. Personalment, crec que he millorat en l’assignatura també i he estat més participativa.

Berta Campreciós

ESPERANÇA DE VIDA

He observat que l’esperança de vida en Espanya es una de les tres millors esperances de vida de tot el món.

Està en la segona posició de millor esperança de vida de tot el món, el primer és Japó i el tercer és Andorra. En l’última posició estava Sierra Leona situada en Àfrica amb la mitjana d’esperança de vida de 46 anys.

Els espanyols, els homes viuen entre 80 i 81 anys, en canvi les dones viuen entre 85 i 86 anys. És una esperança de vida bastant alta si ho comparem amb els països d’Àfrica del centre com per exemple Congo, Txad, Nigèria, Sierra Leona…

 

Aquí podem observar un mapa on ens diu l’esperança de vida de tot el món:

polla

Nicolas Sorensen

Notícia – El creixement de la població major de 80 anys

El passat 8 d'Agost del 2013 es va publicar una notícia a La Vanguardia sobre el creixament de les persones de la tercera edat en la població, ja que es calcula que la població amb 85 anys o més haurà crescut un 95,7% a Espanya de cara l'any 2040.

Aquesta situació és degut a què l'esperança de vida d'Espanya és de les més altes d'Europa, i continuarà pujant, per altra banda hem de tenir en compte que la població entre 0 i 64 anys haurà crescut només un 3%.

Això és un problema ben gran ja que si avui en dia ja hi ha dificultats en poder entrar en una residència pagant unes quantitats descomunals per potser no tenir un tracte com aquests avis es mereixen, ademés al pujar l'esperança de vida, moltes malalties que augmenten el seu risc per l'edat, evolucionaràn més, aleshores no serà un problema tant greu un alzheimer o altres malalties que hi ha avui en dia, sino que seràn altres malaties que es dessarrotllaran i la quantitat de població major de 85 implicarà gastar molts diners per tal de mantenir a aquesta generació.

El professor Albert Serra diu que per tal de dónar servei a aquests avis s'haurà de fer crèixer l'atenció domiciliària i el recolzament d'aquestes persones grans durant unes hores per tal d'acompanyar-los en algunes funcions com ara vestir-los, comprar…

Aleshores s'haurien de crear unes 7409 places a les residències de cara l'any 2020.

A més a més s'hauria de fer més fàcil accedir a aquestes residències públiques, ja que accepten principalment a avis de més de 80 anys, excepte en casos d'alguna demència, això és clar, faria que la gent no hagués de pagar fortunes per tal d'entrar en residències privades.

Enllaç de la notícia de La Vanguardia:

http://www.lavanguardia.com/vida/20130808/54379265840/mas-ancianos-menos-residencias.html

 

Xavier Sanjose

INFOGRAFIA

En aquesta infografia podeu trobar els problemes que es troben presents a la vida diària dels avis i la manera en què Radars i nosaltres proposem solucionar-ho per evitar-ho.

En la infografia s’observa una part central amb el títol que deriva a subtítols. Aquests són els problemes que vam explicar en un entrada anterior. Hi ha dos que estan en un color diferent. La raó per la qual ho hem fet així, és perquè és molt difícil de resoldre, ja que són temes relacionats amb l’economia (no els hi podem donar diners).

Després d’aquests subtítols hi ha explicacions que fan referència a la solució i l’ajut que ofereix Radars.

A continuació podeu visualitzar la infografia:

image

By Noa Vives

Dia de formació

El passat 9 de febrer vam anar al centre del Projecte RADARS on ens vam trobar amb altres grups d’Adolescents que també hi col·laboraven en el voluntariat. Ens van rebre tres membres del projecte: la Mònica, el Walter i la coordinadora del projecte situat a la zona del Coll. Ens van  explicar quin seria el nostre paper en el projecte, que feien ells en el projecte, quins eren els seus objectius i principis… Ens vam preparar pel primer treball que haurem de realitzar pròximament i ho vam fer d’una forma més dinàmica que teòrica, fet que va interessar molt a tots els que estàvem allà. També ens van entregar material que necessitarem com per exemple fulls d’informació del projecte, adhesius, samarretes que patrocinen el Projecte RADARS, entre d’altres. Va ser una oportunitat per conèixer més sobre el projecte i saber més sobre el que colaborarem. 

La Laura no va poder anar a la formació, ja que havia de fer un exàmen de música bastant important, però els altres companys del grup ja ens vam encarregar de explicar-li com havia anat i què era el que havíem fet al centre.

Berta Campreciós 

QUANT A AUGMENTAT ELS AVIS EN RECIDÈNCIES?

Hi ha hagut estudis dient que en el 2001 hi havien 96.338 d’avis en residències en els últims 15 anys a augmentat 173.948 d’avís, això significa que ara mateix hi han 270.286 avis en residències. En percentatges diuen que hi ha un 60,9% de població espanyola que estan en vivendes col·lectives.
Ademés uns estudis revelan que el lloc on hi ha més avis en residències és a Catalunya, amb 47.988 avis, en segona posició estaria Madrid amb 37.887, en tercer lloc estaria Castilla Lleó amb 32.001 avis, en Andalusia amb 28.162 i els altres en les demés comunitat autonoma.

Aquí podem observar unas estadístiques amb percentatges de en quina comunitat autònoma hi ha mes gent en residències.

 

image

Nicolas Sorensen.

És un problema en vies de solucionar-se o s’està cronificant?

En aquesta investigació intentarem respondre aquesta pregunta: és un problema en vies de solucionar-se o s’està cronificat?
És molt difícil respondre aquesta pregunta, ja que no podem saber el que succeirà en un futur, però es pot fer una hipòtesi sobre aquest tema.

La hipòtesi consisteix que d’aquí a uns anys, la crisi hi haurà desaparegut (si tot va bé). Sabem això, ja que la crisi de superpoblació succeeix molt sovint, però dura uns 10 anys. Si va començar el 2007, segons les dades que acabo d’explicar aquest any hauria de finalitzar. Si tot va bé, aquest problema social s’haurà solucionat, perquè com ja s’ha explicat en l’entrada anterior (els problemes dels avis), molts dels problemes que pateixen estan relacionats amb l’economia. L’únic punt que no estarà solucionat, seria el problema de la solitud. Tot i així, una gran quantitat de preocupacions estaran resoltes.

Per altra banda, si som més negatius, hi ha una altra opció que seria la següent. Imagineu-vos que aquest any acaba la crisi, però que d’aquí a 4 anys comença una nova. Llavors, els mateixos problemes que tenen actualment tornarien en el futur. Per tant, altre cop hi hauria el mateix problema, és a dir, estaria cronificat.

Sempre hi haurà aquesta població que no estarà satisfeta i tindrà problemes. Aquests mai se solucionaran del tot, ja que no desapareixeran i serà difícil trobar una alternativa. Per tant, la resposta a la pregunta és que aquest problema està cronificat.

 

image

Noa Vives