PROPOSTA DE MILLORA (La publicitat)

Una de les propostes de millora per Radars, la nostra entitat, és refer els cartells publicitaris. Aquests no criden gens l'atenció, no són atractius al públic i no els motiva a participar-hi. Per aquest motiu, vam pensar de crear un cartell com a mostra i ensenyar-vos com ens agradaria que fos. Aquesta proposta va ser comentada el dia 18 de maig amb dos organitzadors de Radars. Ells van respondre que era molt bona idea, però que seria difícil de dur a terme, ja que són els de la Generalitat qui creen els cartells.


Per altra banda, Radars proporciona uns fullets amb informació sobre com ajudar a la gent gran, en què consisteix l'entitat, la feina dels voluntaris, les activitats… Altre cop, aquests fullets són poc visuals i als joves (que preferiblement són millors per fer de voluntaris, ja que mútuament poden compartir informació de tot tipus) no tenen ganes de llegir-ho (els hi fa mandra) i per tant, no es volen fer voluntaris. Proposo una nova metodologia per cridar l'atenció d'aquests adolescents. Aquells que ja fan voluntariat, podrien animar als seus amics o companys a formar-hi part de Radars o altres entitats.

També es podrien anar a escoles a donar xerrades, però podrien ser els mateixos avis qui ho expliquessin des del seu punt de vista (parlant les seves experiències, com va ser la seva adolescència…) i no els organitzadors de Radars. D'aquesta manera els alumnes podrien veure la satisfacció i agraïment que senten i al mateix temps, sortirien de casa i s'entretindrien.


Totes aquestes propostes tenen l'objectiu de millorar la publicitat de Radars i que més adolescents i adults s'animin a participar.

 

By Noa Vives

 

Quedada 9 de Març a Radars

El passat dijous 9 en Xavier i la Noa vam anar a la quedada amb Radars. Aquesta quedada consistia en anar per les botigues del barri del Coll, recordar-lis el projecte i demanar-lis si podíem penjar un pòster. Aquest anunciava que el dijous 17 hi hauria una jornada explicant el projecte i amb usuaris que parlessin de la seva experiència. L'objectiu d'això era que més gent es fes voluntari.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ens vam dividir en 2 grups per anar a les botigues a fer les tasques. Vam anar amb el Walter, com a responsable del projecte juntament amb l'Ana i l'Ari, altres voluntàries.

Vam quedar primer en Xavier i la Noa a les 16:30, però començava a les 17:00.

Aquesta experiència ens ha agradat bastant, hem acabat de conèixer els voluntaris, tot i que no tots vam estar-hi. Vam aprendre a mouren's pel Coll i a deixar la timidesa de banda per comunicar-nos i explicar-los.

Xavier Sanjosé i Noa Vives.

 

Autoavaluació

Aquest trimestre hem millorat respecte l’anterior. Tots hem sigut més participatius i hem treballat amb equip. Hem intentat penjar varies entrades al blog equil·libradament i ens hem ajudat entre tots.

Tot i així, també crec que encara hi ha temes que es podrien millorar com: l’organització i la precència en les quedades amb Radars de tots els membres.

Personalment crec que aquest cop no m’he estressat tant (o ho he intentat), ja que el trimestre passat ho estava molt.

En conclusió, al trimestre vinent intentarem millorar els aspectes que he explicat anteriorment i començarem a fer la nostra part del servei.

Noa Vives

Vídeo

A continuació podreu veure un vídeo on expliquem què fem en l’entitat. En aquest podreu observar una petita representació que vam haver de fer en l’última quedada per practicar el que diríem al “client”. A més, cada membre del grup explica la seva experiència (el que va sentir, si ens va agradar…)

Malauradament, el vídeo no es pot penjar en aquesta plataforma. Aquest ha sigut enviat per correu als professors.

 

Noa Vives

 

INFOGRAFIA

En aquesta infografia podeu trobar els problemes que es troben presents a la vida diària dels avis i la manera en què Radars i nosaltres proposem solucionar-ho per evitar-ho.

En la infografia s’observa una part central amb el títol que deriva a subtítols. Aquests són els problemes que vam explicar en un entrada anterior. Hi ha dos que estan en un color diferent. La raó per la qual ho hem fet així, és perquè és molt difícil de resoldre, ja que són temes relacionats amb l’economia (no els hi podem donar diners).

Després d’aquests subtítols hi ha explicacions que fan referència a la solució i l’ajut que ofereix Radars.

A continuació podeu visualitzar la infografia:

image

By Noa Vives

És un problema en vies de solucionar-se o s’està cronificant?

En aquesta investigació intentarem respondre aquesta pregunta: és un problema en vies de solucionar-se o s’està cronificat?
És molt difícil respondre aquesta pregunta, ja que no podem saber el que succeirà en un futur, però es pot fer una hipòtesi sobre aquest tema.

La hipòtesi consisteix que d’aquí a uns anys, la crisi hi haurà desaparegut (si tot va bé). Sabem això, ja que la crisi de superpoblació succeeix molt sovint, però dura uns 10 anys. Si va començar el 2007, segons les dades que acabo d’explicar aquest any hauria de finalitzar. Si tot va bé, aquest problema social s’haurà solucionat, perquè com ja s’ha explicat en l’entrada anterior (els problemes dels avis), molts dels problemes que pateixen estan relacionats amb l’economia. L’únic punt que no estarà solucionat, seria el problema de la solitud. Tot i així, una gran quantitat de preocupacions estaran resoltes.

Per altra banda, si som més negatius, hi ha una altra opció que seria la següent. Imagineu-vos que aquest any acaba la crisi, però que d’aquí a 4 anys comença una nova. Llavors, els mateixos problemes que tenen actualment tornarien en el futur. Per tant, altre cop hi hauria el mateix problema, és a dir, estaria cronificat.

Sempre hi haurà aquesta població que no estarà satisfeta i tindrà problemes. Aquests mai se solucionaran del tot, ja que no desapareixeran i serà difícil trobar una alternativa. Per tant, la resposta a la pregunta és que aquest problema està cronificat.

 

image

Noa Vives

6 Problemes de les persones grans

Quins són els problemes més importants que afecten els avis?

A continuació us explicaré 6 problemes que tenen les persones de 3a edat.

1. Pensions.

Actualment els avis cobren 666,77€ al mes, però cada cop més el govern ho redueix. Així doncs, un dels problemes és la pensió. A més, la gran majoria són àvies, en total unes 290 de 306, és a dir, un 94% són dones.

2. Solitud.

Molts avis estan en exclusió social, ja que els seus marits o dones han mort. Aquests en quedar-se sols opten per anar a una residència o compartir pis amb estudiants (avis amb pocs diners). Tot i que molts prefereixen estar sols abans d’abandonar el seu habitatge.

3. Pobresa i ciris econòmica.

Un estudi de la Creu Roja explica que un 68% de la població ha notat la crisi i un 24,5% els hi afecta molt. Molts d’aquests són avis i no tenen cap ajut familiar, ja que en tot cas ells han d’ajudar als seus fills (aquests amb problemes econòmics).

4. Maltractaments

Podem observar que hi ha casos de maltractaments a persones grans. La Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec) diu que ha augmentat un 6%. A més, molts d’aquests casos no són denunciats a la policia i els avis no tenen la suficient atenció.

5. Inseguretat

Una de les pors dels avis és la inseguretat que tenen a la nit. Pel dia estan bastant tranquils, però cau la nit i comencen les preocupacions. Tenen por perquè creuen que en qualsevol moment els robaran.

6. Medicaments

Molts avis tenen problemes físics i prenen medicaments. Aquests abans eren gratis, però actualment has de pagar-los. Per això, les persones grans prefereixen no prendre’l per no pagar, ja que són cars.

 

By Noa Vives.

Reflexió del primer trimestre Noa Vives

A continuació us explicaré la reflexió d’aquest primer trimestre.

En primer lloc, voldria dir que ens ha costat bastant trobar alguna entitat que ens agradés i s’adaptés als nostres horaris. A més, moltes d’elles no ens deixaven participar-hi, ja que som menors d’edat.

En segon lloc, crec que no hem treballat com ens haguès agradat, és a dir, alguns membres del grup participaven més que d’altres. També abans de fer l’entrevista, ens costava molt decidir-nos i pensar algun dia que poguéssim tots. Això es dificultava, ja que alguns posaven excuses per no anar-hi.

Per acabar, voldria afegir que durant les estones de classe no aprofitem per treballar tant com m’agradaria.