Autoevaluació-Sorensen

La meva opinió sobre aquest trimestre és que em pogut millorar respecte l’anterior, ja que el trimestre pasat anavem una mica perduts perquè no ens contestava l’entitat i no en trobavem d’altres, i ja per fi vam trobar una entitat i ens vam posar les piles. També opino que el blog a millorat ja que està  més complet i em participat més en comparació al primer trimestre.

Jo diria que els problemes que més em tingut han sigut el tema d’anar a les entitats ja que els dies que anavem hi havia alguna persona que no podia anar a l’entitat. També crec que alguna cosa que em fallat és organitzar-nos sobre les entrades i el treball.

En conclusió, opino que aquest trimestre el grup en general ens em esforçat i que em fet una bona feina i que el tercer trimestre per fi podrem anar més frequent a la entitat.

ESPERANÇA DE VIDA

He observat que l’esperança de vida en Espanya es una de les tres millors esperances de vida de tot el món.

Està en la segona posició de millor esperança de vida de tot el món, el primer és Japó i el tercer és Andorra. En l’última posició estava Sierra Leona situada en Àfrica amb la mitjana d’esperança de vida de 46 anys.

Els espanyols, els homes viuen entre 80 i 81 anys, en canvi les dones viuen entre 85 i 86 anys. És una esperança de vida bastant alta si ho comparem amb els països d’Àfrica del centre com per exemple Congo, Txad, Nigèria, Sierra Leona…

 

Aquí podem observar un mapa on ens diu l’esperança de vida de tot el món:

Nicolas Sorensen

QUANT A AUGMENTAT ELS AVIS EN RECIDÈNCIES?

Hi ha hagut estudis dient que en el 2001 hi havien 96.338 d’avis en residències en els últims 15 anys a augmentat 173.948 d’avís, això significa que ara mateix hi han 270.286 avis en residències. En percentatges diuen que hi ha un 60,9% de població espanyola que estan en vivendes col·lectives.
Ademés uns estudis revelan que el lloc on hi ha més avis en residències és a Catalunya, amb 47.988 avis, en segona posició estaria Madrid amb 37.887, en tercer lloc estaria Castilla Lleó amb 32.001 avis, en Andalusia amb 28.162 i els altres en les demés comunitat autonoma.

Aquí podem observar unas estadístiques amb percentatges de en quina comunitat autònoma hi ha mes gent en residències.

 

Nicolas Sorensen.

Educació de Barcelona (estudi)

En el següent text analitzarem l’educació de la ciutat de Barcelona. En aquesta hi ha barris benestants i d’altres marginals com per exemple la Mina, el Raval…

Molts d’aquests barris viuen persones sense estudis ni educació. Això succeeix, ja que molts d’ells han hagut de viure certes dificultats o han hagut d’immigrar per guerres o altres raons.
A continuació us explicarem alguns percentatges que se centren en la nostra ciutat.
En primer lloc heu de saber que a Barcelona el 24,7% dels habitants no tenen estudis o tenen estudis primaris. La majoria d’aquests viuen al Nou Barris (37,8%), però també hi ha altres zones amb uns estudis menors al graduat escolar. Per exemple, la Marina Del Prat Vermell- Zona Franca (53,9%), Torre Baró (47,5%). En canvi, en els barris de zones benestants un 50% té carreres universitàries o cicles formatius de grau superior. Per exemple, a Sarrià-Sant Gervasi el 90% de la població té com a mínim el Batxillerat elemental. També a la Vila Olímpica un 52,8% dels que viuen allà tenen estudis.

 

Aquí podem veure una foto amb els barris que tenen més estudis i els que en tenen menys.

En aquesta imatge es veuen uns colors que indiquen l’educació que ha tingut el ciutadà que hi viu en aquella zona. S’observa una llegenda on el blau és la zona amb menys estudis i el groc amb més.

També podeu observar aquesta altre imatge extreta de la web de la Generalitat de Catalunya especialitzada en estadístiques on hi apareixen diversos conceptes relcionats amb l’educació i el seu percentatge corresponen. A més a més, podem veure l’evolució de BCN des del 2010 fins el 2015.

La conclusió que hem extret d’aquestes fotos són les següents:

1. En els barris benestants hi ha més probabilitats que la població d’aquella zona tingui millors estudis. En canvi, en els barris marginats hi ha més probabilitats que no en tinguin.
2. Durant els anys ha anat augmentant el nombre d’alumnes d’escoles bressols, llars públiques, instituts de secundària, CF públics, batxillerats i formació professional. Al contrari, ha disminuït el nombre d’alumnes que van a escoles públiques d’infantil, primària. Podem pensar que és degut a la crisi, és a dir, el govern redueix la quantitat d’escoles públiques, ja que no les pot pagar.
3. EL 2014 hi ha més nens i nenes que van a escoles privades i concertades. Això succeeix tant en les escoles bressol (0-3 anys) com en escoles de primària, secundària i batxillerat. Al mateix any, però hi ha menys alumnes que van a una escola de formació professional privada i concertada. Podem intuir la raó de l’anterior dada, ja que actualment i molts anys endarrere, la població preferia estudiar en una universitat pública (a BCN hi ha la UB i és pública i la millor de tot Espanya).
4. A més, un 89,3% dels barcelonins el 2013 estava graduat i avaluat al finalitzar 4t d’ESO, però els estrangers que vivien a BCN, només aprovaven un 12,0%. Aquell any un 17,4% (280,047 totals d’estrangers) era estranger. Entre ells 92 331 d’habitants provenien de la Unió Europea, 61 588 eren orientals, 19 981 eren africans, 105 717 d’Amèrica i 356 d’Oceania. Gran quantitat d’immigrants era d’Amèrica del Sud (79 254 americans). Això ens pot fer pensar. Ells emigraven del seu país per tenir més probabilitat de trobar treball i en van escollir un amb poques diferències en l’idioma: el castellà.
5. Finalment observem que l’any 2015 un 4,4% no tenia estudis, un 41,2% tenia estudis obligatoris (des d’infantil fins ESO), 25,0% ha fet un batxillerat superior o CFGM (formació professional o grau mitjà) i un 29,4 té estudis universitaris i CFGS (grau superior). Aquestes dades ens demostren que només un 53,6% dels barcelonins tenen estudis que puguin facilitar-los una sortida i un treball. En canvi, el 46,3% restant no té la mateixa sort i el nostre grup volem ajudar per intentar canviar-ho.

Per finalitzar, voldria puntualitzar que nosaltres ajudarem nens del Carmel. Aquest barri no es caracteritza per ser d’uns dels barris més pobres, però igualment tenen dificultats amb temes d’estudis i en relació a la família. Volem fer d’aquest món, un món millor.

Fet per Nico Sorensen i Noa Vives.