El Projecte Radars és la tercera assocació que hem contactat. Esperem que sigui la definitiva i poguem fer de voluntaris en aquesta.
A continuació podreu veure unes imatges d’un mail on parlem amb ells. El nostre contacte s’anomena Elena Torremocha i el se mail és el següent: radarsgentgran@bcn.cat
L’AMPA el Niu és la segona associació on hem contactat, ja que la primera, Casal dels Infants tenia molt treball.
AMPA el Niu té com a contacte principal la Crstina. El seu número de mòvil és el següent: 687 743 187/ 933 531 243 i el mail: ampaelniu36@gmail.com.
Seguidament podreu observar una imatge conforme vam estar amb ella parlant i fent l’entrevista.
A continuació podreu veure algunes imatges de mail on ens posem en contacte amb l’associació Casal dels Infants.
Durant aquests mesos teníem l’esperança que l’associació del Casal dels Infants ens concretes un dia per anar a fer l’entrevista. Malauradament a principis d’octubre els vam trucar i ens van dir que tenien molts voluntaris. La Milagros Peseta (contacte principal) ens va explicar que podíem ajudar als nens i famílies, però des de l’escola, és a dir, complir les propostes d’un document per a fer conèixer a la societat els problemes socials que s’estan enfrontat avui en dia els nens del Raval. El nostre grup s’ho va pensar i finalment vam decidir que era millor canviar d’entitat.
Seguidament ens vam posar a buscar per Internet fins que vam trobar una entitat poc coneguda anomenada AMPA el Niu. Els vam trucar directament (no vam parlar pel mail, vam parlar pel WhatsApp) i al cap de pocs minuts ja sabíem quin dia faríem l’entrevista. Per això, el dijous 24 a les 14:15 sortíem de l’escola. A les 17:20 ens trobàvem asseguts parlant amb la Cristina. Ella ens va explicar en què consistia l’associació i el seu objectiu. Aquest consistia a ajudar a discapacitats de 5-15 anys relacionant-nos amb ells (jugant, parlant, fent gestos). També ens va explicar el funcionament i els horaris, però la Cristina necessitava voluntaris als dimarts i dijous de 15:45-17:30. Això afectava en les nostres hores a l’escola i no creiem que fos vàlid. Per aquesta raó, no hi ha moltes entrades en l’apartat de documentació on se’ns veu fent l’acció de voluntaris, ja que les entitats que hem trobat no s’adapten a les nostres condicions. Tot i així, a continuació (en una altra entrada) podreu veure alguns rastres escrits de mails que afirmen la nostra història.
Finalment, voldríem dir que vam trobar una altra entitat anomenada Radars que ajuda els avis. Encara no sabem quan farem l’entrevista, però d’aquí poc ho sabrem, ja informarem!
En el següent text analitzarem l’educació de la ciutat de Barcelona. En aquesta hi ha barris benestants i d’altres marginals com per exemple la Mina, el Raval…
Molts d’aquests barris viuen persones sense estudis ni educació. Això succeeix, ja que molts d’ells han hagut de viure certes dificultats o han hagut d’immigrar per guerres o altres raons.
A continuació us explicarem alguns percentatges que se centren en la nostra ciutat.
En primer lloc heu de saber que a Barcelona el 24,7% dels habitants no tenen estudis o tenen estudis primaris. La majoria d’aquests viuen al Nou Barris (37,8%), però també hi ha altres zones amb uns estudis menors al graduat escolar. Per exemple, la Marina Del Prat Vermell- Zona Franca (53,9%), Torre Baró (47,5%). En canvi, en els barris de zones benestants un 50% té carreres universitàries o cicles formatius de grau superior. Per exemple, a Sarrià-Sant Gervasi el 90% de la població té com a mínim el Batxillerat elemental. També a la Vila Olímpica un 52,8% dels que viuen allà tenen estudis.
Aquí podem veure una foto amb els barris que tenen més estudis i els que en tenen menys.
En aquesta imatge es veuen uns colors que indiquen l’educació que ha tingut el ciutadà que hi viu en aquella zona. S’observa una llegenda on el blau és la zona amb menys estudis i el groc amb més.
També podeu observar aquesta altre imatge extreta de la web de la Generalitat de Catalunya especialitzada en estadístiques on hi apareixen diversos conceptes relcionats amb l’educació i el seu percentatge corresponen. A més a més, podem veure l’evolució de BCN des del 2010 fins el 2015.
La conclusió que hem extret d’aquestes fotos són les següents:
Per finalitzar, voldria puntualitzar que nosaltres ajudarem nens del Carmel. Aquest barri no es caracteritza per ser d’uns dels barris més pobres, però igualment tenen dificultats amb temes d’estudis i en relació a la família. Volem fer d’aquest món, un món millor.
Fet per Nico Sorensen i Noa Vives.
No podem fer entrades de Documentació, Avaluació i Reflexió perquè no hem pogut fer cap hora de servei
Al principi ens vam plantejar quins tipus de projectes podriem fer. Ens van interessar unes quantes idees, però ens vam acabar decidint sobre treballar de voluntariat amb nens, ajudant-los amb els deures, en activitats extraescolars….
Vam començar a buscar entitats per el cercador d'entitas de voluntaris.cat:
I vam trobar una entitat, el Casal dels Infants del Raval, on podriem ajudar de forma variada als nens ja sigui amb reforç escolar o amb diverses acticitats lúdiques.
Després de bastant temps contactant amb l'entitat per determinar una entrevista, ja que ens van mantenir a l'espera perquè tenien bastanta feina, hi havia bastanta gent que volia anar a aquesta entitat per fer el voluntariat i ja no quedaven més places. Al passar un mes ens van dir que podriem ajudar-los des de la nostre escola, amb un projecte que proposava l'escola SUMA per fer veure als alumnes sobre la situació que tenen alguns nens i la sort que tenim nosaltres per estar en la nostra escola, però nosaltres haviem de col·laborar des de fora l'escola, per tant no ens anava bé fer aquest projecte.
Aleshores vam haver de tornar a buscar una nova entitat, vem plantejar-nos la idea de treballar amb avis o fer alguna altre cosa. Però per sort vem trobar una altre entitat que ens podia acceptar, tot i no ser majors d'edat.
Aquesta entitat és LAMPA del niu, del barri del Carmel, un dels seus projectes és el de “apriende jugando”, en que ajudariem a l'entitat amb les activitats que fan amb els nens petits.
Vem trucar per informar-nos i vam parlar amb la cordinadora del projecte, la Cristina, amb qui vam decidir de fer una entrevista perquè ens expliqués el projecte i presentar-nos a ella.
Ivette i Xavier
Avui en dia podem observar dos grans grups en la societat. El primer grup estem nosaltres. Des de petits hem viscut en un paradís, si teníem gana els nostres pares ens donaven de menjar, si teníem por ens explicaven un conte per calmar-nos o si teníem algun problema, ens ajudaven i ens respectaven. En canvi, el segon grup no és tant afortunat, des de ben petits veuen els seus pares com els seus enemics, ja que aquests no saben atendre els seus fills. Aquests solen veure la vida i la gent que els envolta com una amenaça.
A més, podem trobar dos tipus de maltractes dels pares que no fan cas als seus fills.
-El primer tipus és l’abús on el pare o mare insulta, humilia, crida al fill, és a dir qualsevol estímol que provoqui una lluita amb el fill.
-El segon tipus és la negligència de la mare. Aquesta no atent als sentiments o necessitats dels seus fills i aquests no senten confiança ni seguretat. La mare normalment és inmadura. El nen al llarg dels anys presenta certes emocions com la melancolia, la decesperació i la depresió. Per exemple, una mare alcohòlica o drogadicta.
Tot el que el fill està pasant a casa (amb la família) es veu reflectit a l’escola. El nen durant l’adolescència té problemes d’identitat, no sap qui és i se sent sol. Això provoca una fredor davant dels seus companys i per part d’aquest no hi ha interès amb el nen, és a dir, acaba sent rebutjat socialment. Encara que el fill tingui amics sent una fredor interior i solitud.
Altres característiques que pateixen els nens són les següents: són molt intuïtius, perquè intenten averiguar quina serà la pròxima amenaça, intenten no enllaçar-se en persones per por a perdre-les i són freds.
En conclusió, gràcies a aquesta investigació hem pogut empatitzar amb aquest nens. Per això, volem ajudar-los i fer-los sentir millor.
Article fet per Noa Vives.
Aquest casal és una associació de voluntaris que es va formar com un projecte col·lectiu basat en la generació de compromisos i en la implicació de la ciutadania. La implicació de la ciutadania permet donar solucions o respostes a les necessitats socials als nens i joves dels barris on hi ha més situacions d'exclusió. Aquesta associació la formen 21 persones compromeses (la gent que porta l'associació).
L'associació es va formar l'any 1983 i actualment consta de més de 1200 (entre voluntaris i socis) que treballen per ajudar als barris més vulnerables de Barcelona (Raval i Besòs), Sant Adrià del Besòs (La Mina), Badalona (Sant Roc i Llefià), Santa Coloma de Gramenet i Salt i també tenen projectes de cooperació amb entitats del Marroc (Tànger i Casablanca).
Treballen al Barris aportant recursos, coneixement i implicant persones, és a dir als voluntaris. També generen accions socials i educatives. El que fan és fer costat a tots aquells que ho necessiten mitjançant l'educació i el reforç perquè així els nens i joves puguin superar la seva condició i tirar endavant. També procuren que la pobresa no sigui hereditària i no perdin oportunitats per tancar els cercles de pobresa.
Laura Martínez
Publicat amb Blogsy
Som XXI aps Sadako 