Notícia – El creixament de la població major de 80 anys

El passat 8 d'Agost del 2013 es va publicar una notícia a La Vanguardia sobre el creixament de les persones de la tercera edat en la població, ja que es calcula que la població amb 85 anys o més haurà crescut un 95,7% a Espanya de cara l'any 2040.

Aquesta situació és degut a què l'esperança de vida d'Espanya és de les més altes d'Europa, i continuarà pujant, per altra banda hem de tenir en compte que la població entre 0 i 64 anys haurà crescut només un 3%.

Això és un problema ben gran ja que si avui en dia ja hi ha dificultats en poder entrar en una residència pagant unes quantitats descomunals per potser no tenir un tracte com aquests avis es mereixen, ademés al pujar l'esperança de vida, moltes malalties que augmenten el seu risc per l'edat, evolucionaràn més, aleshores no serà un problema tant greu un alzheimer o altres malalties que hi ha avui en dia, sino que seràn altres malaties que es dessarrotllaran i la quantitat de població major de 85 implicarà gastar molts diners per tal de mantenir a aquesta generació.

El professor Albert Serra diu que per tal de dónar servei a aquests avis s'haurà de fer crèixer l'atenció domiciliària i el recolzament d'aquestes persones grans durant unes hores per tal d'acompanyar-los en algunes funcions com ara vestir-los, comprar…

Aleshores s'haurien de crear unes 7409 places a les residències de cara l'any 2020.

A més a més s'hauria de fer més fàcil accedir a aquestes residències públiques, ja que accepten principalment a avis de més de 80 anys, excepte en casos d'alguna demència, això és clar, faria que la gent no hagués de pagar fortunes per tal d'entrar en residències privades.

Enllaç de la notícia de La Vanguardia:

http://www.lavanguardia.com/vida/20130808/54379265840/mas-ancianos-menos-residencias.html

 

 

INFOGRAFIA

En aquesta infografia podeu trobar els problemes que es troben presents a la vida diària dels avis i la manera en què Radars i nosaltres proposem solucionar-ho per evitar-ho.

En la infografia s’observa una part central amb el títol que deriva a subtítols. Aquests són els problemes que vam explicar en un entrada anterior. Hi ha dos que estan en un color diferent. La raó per la qual ho hem fet així, és perquè és molt difícil de resoldre, ja que són temes relacionats amb l’economia (no els hi podem donar diners).

Després d’aquests subtítols hi ha explicacions que fan referència a la solució i l’ajut que ofereix Radars.

A continuació podeu visualitzar la infografia:

image

By Noa Vives

Dia de formació

El passat 9 de febrer vam anar al centre del Projecte RADARS on ens vam trobar amb altres grups d’Adolescents que també hi col·laboraven en el voluntariat. Ens van rebre tres membres del projecte: la Mònica, el Walter i la coordinadora del projecte situat a la zona del Coll. Ens van  explicar quin seria el nostre paper en el projecte, que feien ells en el projecte, quins eren els seus objectius i principis… Ens vam preparar pel primer treball que haurem de realitzar pròximament i ho vam fer d’una forma més dinàmica que teòrica, fet que va interessar molt a tots els que estàvem allà. També ens van entregar material que necessitarem com per exemple fulls d’informació del projecte, adhesius, samarretes que patrocinen el Projecte RADARS, entre d’altres. Va ser una oportunitat per conèixer més sobre el projecte i saber més sobre el que colaborarem. 

La Laura no va poder anar a la formació, ja que havia de fer un exàmen de música bastant important, però els altres companys del grup ja ens vam encarregar de explicar-li com havia anat i què era el que havíem fet al centre.

Berta Campreciós 

QUANT A AUGMENTAT ELS AVIS EN RECIDÈNCIES?

Hi ha hagut estudis dient que en el 2001 hi havien 96.338 d’avis en residències en els últims 15 anys a augmentat 173.948 d’avís, això significa que ara mateix hi han 270.286 avis en residències. En percentatges diuen que hi ha un 60,9% de població espanyola que estan en vivendes col·lectives.
Ademés uns estudis revelan que el lloc on hi ha més avis en residències és a Catalunya, amb 47.988 avis, en segona posició estaria Madrid amb 37.887, en tercer lloc estaria Castilla Lleó amb 32.001 avis, en Andalusia amb 28.162 i els altres en les demés comunitat autonoma.

Aquí podem observar unas estadístiques amb percentatges de en quina comunitat autònoma hi ha mes gent en residències.

 

image

Nicolas Sorensen.

És un problema en vies de solucionar-se o s’està cronificant?

En aquesta investigació intentarem respondre aquesta pregunta: és un problema en vies de solucionar-se o s’està cronificat?
És molt difícil respondre aquesta pregunta, ja que no podem saber el que succeirà en un futur, però es pot fer una hipòtesi sobre aquest tema.

La hipòtesi consisteix que d’aquí a uns anys, la crisi hi haurà desaparegut (si tot va bé). Sabem això, ja que la crisi de superpoblació succeeix molt sovint, però dura uns 10 anys. Si va començar el 2007, segons les dades que acabo d’explicar aquest any hauria de finalitzar. Si tot va bé, aquest problema social s’haurà solucionat, perquè com ja s’ha explicat en l’entrada anterior (els problemes dels avis), molts dels problemes que pateixen estan relacionats amb l’economia. L’únic punt que no estarà solucionat, seria el problema de la solitud. Tot i així, una gran quantitat de preocupacions estaran resoltes.

Per altra banda, si som més negatius, hi ha una altra opció que seria la següent. Imagineu-vos que aquest any acaba la crisi, però que d’aquí a 4 anys comença una nova. Llavors, els mateixos problemes que tenen actualment tornarien en el futur. Per tant, altre cop hi hauria el mateix problema, és a dir, estaria cronificat.

Sempre hi haurà aquesta població que no estarà satisfeta i tindrà problemes. Aquests mai se solucionaran del tot, ja que no desapareixeran i serà difícil trobar una alternativa. Per tant, la resposta a la pregunta és que aquest problema està cronificat.

 

image

Noa Vives

Objectius del Projecte RADARS

Aquesta entrada és per informar dels principals objectius del PROJECTE RADARS. Objectius específics:

– identificar les persones grans amb risc d’aïllament i d’exclusió social.

– valorar la situació de les persones identificades.

– intervenir en funció de les necessitats que reclami.

– conscienciar a la gent davant aquestes situacions per que hi col·laborin.

– donar veu sobre el projecte pels barris

Objectius generals:

– Contribuir a què les persones més grans de 75 anys que viuen soles o acompanyades de persones de més de 65 anys puguin continuar a la seva llar amb la complicitat del seu entorn.

– Potenciar la corresponsabilitat entre els actors del barri.

– Conscienciar de la importància del procés participatiu com a factor clau d’un projecte d’acció comunitària.

– Millorar els recursos dels que disposen
Berta Campreciós

Com ajudaria un col·laborador del projecte RADARS a les persones grans?

A entrades anteriors ja hem explicat quantes farmàcies col·laboren amb el projecte RADARS i fins i tot també hem comentat molt per sobre com funciona aquest projecte, però no sabíem com ho feien tots els voluntaris per ajudar a la gent gran. Ara per fi hem trobat com una col·laboradora ajuda a les persones grans.
En aquest cas, la farmacèutica, col·laboradora del projecte, tanca la farmàcia a les 20.30. Durant el dia hi circula molta gent com per exemple turistes que han tingut alguna incidència, ja que la farmàcia està al centre de la ciutat. Però ella no es fixa amb aquests tipis de client, sinó que amb tots els clients que hi venen habitualment, que normalment són persones grans i venen a una hora determinada. Aquesta col·laboradora observa si hi ha algun canvi notable en la rutina, al comportament o a l’aspecte d’aquestes persones. Per exemple, si hi ha una senyora que sempre ve a la mateixa hora, però aquell dia no ha vingut, es dispara l’alerta. És probable que hagi tingut un imprevist i no hagi pogut venir però també és possible que, a causa de la seva edat, aquella dona s’hagi caigut a terre de casa seva i no es pugui aixecar ni demanar auxili. En aquest cas la voluntària trucaria a la senyora i si no agafa el telèfon, trucaria a emergències.


Per Laura Martínez